Tot i la formidable empremta que deixà la megalomania de Nicolae Ceaucescu, amb mostres tant rellevants com el monumental edifici del Parlament, a Bucarest, el poble romanès ha mantingut el seu tarannà amable, conservador i molt religiós.
Per a reafirmar el seu origen romà, hi ha freqüents reproduccions de la «lloba capitolina», així com referències a l’emperador romà Trajà (53–117) que els primers anys del segle II dC. conquerí Dàcia, un dels pobles tracis de la regió i ho commemorà erigint la famosa «Columna Trajana» que podem veure encara a Roma i, en reproduccions parcials, al Museu d’Història de Bucarest. Segons l’expressió d’un investigador i lingüista, que a Brasov ens donà una apassionada lliçó sobre l’evolució de l’idioma, aquest monument és el «certificat de naixement» de Romania.
Envoltada de pobles eslaus i magiars, Romania ha conservat un idioma romànic, primer per transmissió oral, ja que no és fins al s. XVI que apareixen les primeres gramàtiques romaneses, ampliant el nombre de caràcters llatins per adaptar-los als fonemes parlats.
Envoltat dels tres darrers grans imperis, el rus l’otomà i l’austrohongarès, aquest territori va actuar de mur contenció entre ells, fet que va possibilitat la pervivència de la seva idiosincràsia.
La visita als espectaculars monestirs de Bucovina –Moldovita, Sucevita i Voronet– amb frescos tant a l’interior com a l’exterior, que les inclemències del temps no han esborrat, va ser il•lustrada per una monja que, en una vehement exposició, ens explicà les diferències filosòfiques, teològiques i litúrgiques entre el cristianisme catòlic i l’ortodox. Cada figura, cada grup, escenifica algun dels passatges dels Evangelis de manera que es pot dir que podem visualitzar l’Antic i Nou Testament sense haver de llegir-los. A l’interior hi ha espais amb 365 icones amb la representació del sant de cada dia de l’any, així com l’ofrena del promotor del temple –representat per una maqueta– a Jesucrist, sempre a través d’un Sant, patró de l’església en particular. Cal recordar que el conjunt d’aquests monestirs està declarat per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.
El nostre recorregut, força llarg i amb grans «tirades» d’autobús, va creuar una vegada i una altra la serralada dels Carpats per diferents gorges espectaculars. En algunes ocasions el trajecte va estar passat per aigua, fet que va alterar lleugerament les visites previstes i se’n van fer de diferents, i que probablement ens va privar de fer alguna parada per a fer fotos. Val a dir que les pluges més importants ens van agafar dins de l’autocar i que en arribar al lloc de destinació parava de ploure.
A mesura que fèiem camí, es constatava la religiositat d’aquest poble que, a despit del parèntesi de l’època comunista, es manifesta en la gran presència d’esglésies –algunes de construcció recent– així com de crucifixos i altres símbols que decoren moltes de les tanques de les cases dels pobles que varem creuar. Menció especial per a un sopar amb concert filharmònic que va agradar a tothom.
En resum, que després d’uns dies d’anar amunt i avall, hem tornat a casa amb un reguitzell d’ous pintats, plaquetes magnètiques per posar les neveres i altres records dignes de menció, sense comptar amb les cremes de la Dra. Aslan que rejoveniran a les dames (i a algun cavaller) que han participat en aquest viatge.
Jordi Rius