SABÍEU QUE … (maquis)

… el nom de «maquis» que es va donar als guerrillers antifeixistes en la primera època de la postguerra té l’origen en l’adaptació fonètica francesa del mot cors macchia que significa bosc atapeït i que ja fou emprat a França per la Resistència?

En finalitzar la Segona Guerra Mundial, tot esperant un suport internacional que finalment no arribà, s’organitzaren diversos grups guerrillers distribuïts per tot el nord peninsular per tal de vèncer el franquisme com a darrer règim feixista europeu, tot adoptant el nom de maquis tal com ja ho havia fet la Resistència francesa.

El PCE va promoure les «Agrupaciones guerrilleras» que a Catalunya es diversificaren en tres branques ben diferenciades:

  1. Agrupació Guerrillera, patrocinada pel PSUC.

  2. Front Nacional de Catalunya, formada per militants d’Estat Català.

  3. Guerrilles anarquistes promogudes per la CNT.

Els moviments sindicals que sorgiren de la I Internacional socialista (1864) foren a tot Espanya –i a la resta d’Europa– de caràcter marxista, mentre que a Catalunya el moviment fou anarquista tot seguint les tesi de Bakunin divulgades en gran mesura pel pedagog i lliurepensador Francesc Ferrer i Guàrdia. La Confederació Nacional del Treball (CNT) aconseguí una forta implantació fins a la Guerra Civil, amb líders com Salvador Seguí «el noi del sucre», Àngel Pestanya.

No és estrany, doncs, que en acabar la guerra un dels principals moviments de la resistència foren els maquis formats per gent de la CNT com Ramon Vila Capdevila, que després de rebutjar la Legió d’Honor francesa per la seva participació a la resistència, passés la frontera per mirar d’enderrocar Franco i, malgrat que l’any 1953 la CNT va deixar la lluita armada, en «Caracremada» va continuar fins que fou abatut al cap de 10 anys a Castellnou de Bages on l’enterraren de manera ignominiosa: nu, de cap per avall i amb les botes lligades al coll.

Aquesta entrada va ser publicada a Cultura.