VIATGE A HOLANDA

En parlar d’Holanda, tot i que seria millor parlar de «Països Baixos», les primeres coses que ens venen al cap, a part de les omnipresents bicicletes, són: dics, canals i rescloses per a guanyar terres al mar, molins de vent, vaques lleteres, formatges i tulipes. Si ho analitzem bé en tots els casos l’aigua hi juga un paper essencial.

L’aigua té tendència a inundar una gran part del territori, que està situat uns metres per sota del nivell del mar. Per això ja des de l’Edat Mitjana, al segle XIII,es construïren pòlders per delimitar la línia de separació entre terra i mar. En el transcurs del temps s’han construït dics de tota mena i es calcula que n’hi ha uns 3.500 Km. de primaris (mar i grans rius) i uns 14.000 Km. de secundaris (protecció de les aigües internes). Visita obligada al Gran Dic d’Afsluitdijk, de 33 quilòmetres, construït durant la primera meitat del segle XX.

L’aigua es bombeja a canals situats en nivells més alts i aprofitant la diferent alçària del mar segons les marees, es tornen els excedents al mar, aconseguint d’aquesta manera el drenatge de les terres més baixes. Només una petita part dels característics molins de vent, tan típics del paisatge flamenc, s’utilitzaven per a moldre, mentre que la majoria accionaven els anomenats «cargols d’Arquimedes» per pujar l’aigua de nivell. Actualment, per aquesta funció s’utilitzen electrobombes, molt més eficients que els molins clàssics.

L’aigua amara una terra sorrenca que, curosament drenada, facilita el conreu de farratge i de pastures, les plantacions florals i els jardins, tant d’antics palaus com de moderns museus a l’aire lliure. D’aquí la importància de la ramaderia –principalment vaques frisones– i la producció lletera i els seus derivats: mantegues, formatges, etc. Per altra part, aquest tipus de sòl facilita que una flor originària de l’Orient Mitjà, la tulipa, s’hagi convertit en un dels símbols nacionals holandesos, amb extenses plantacions, dedicades tant a les flors com a la comercialització dels seus bulbs.

L’aigua configura en gran mesura el paisatge urbà, i també el rura,l amb milers de canals i rescloses. Cal saber que en neerlandès la paraula «dam» significa «presa» i no és casual que formi part del nom de nombroses ciutats, com Amsterdam o Rotterdam. Amsterdam està situada en un terreny d’aiguamolls a la riba de llac IJ (antigament Zuiderzee), raó que explica el seu entramat de canals i que esdevé un clar exemple d’aquesta geografia urbana. Cal comptar també amb els canals que rodegen les antigues muralles de ciutats com Amersfoort o els innombrables canals que hi ha entre els camps de conreu.

L’aiguade les marees, amb el seu constant moviment, forma grans estuaris a la desembocadura dels grans rius, el més important dels quals, el Rin, s’ajunta amb el Mosa a l’estuari de Rotterdam amb el resultat d’un immens espai portuari –durant molt temps el més important del món– que l’esperit comercial holandès ha sabut aprofitar de manera extraordinària.

L’aigua de pluja, finalment, ens va facilitar el viatge: els primers dies totalment assolellats i molt calorosos i després amb fines pluges, que la major part del temps van caure mentre érem a l’autocar.

En resum, un viatge molt interessant tot i que alguns participants ens asseguren haver perdut pes malgrat les terrines de mantega prèvies a cada àpat.

Jordi Rius