LA RUTA DE MARTÍ LUTHER I LA REFORMA

El viatge de vacances organitzat aquest any pel Club ha estat a Saxònia i Turíngia, una part d’Alemanya relativament poc coneguda actualment però que fou molt important a finals de l’Època Medieval i tota l’Edat Moderna en ser el nucli del Sacre Imperi Romà Germànic on l’Emperador, seguint tradicions ancestrals, era un càrrec que s’escollia entre els anomenats Prínceps Electors.

A l’inici del «Període Humanista» es produïren nombrosos canvis de mentalitat tot superant les pors, misèries i malalties de l’Edat Mitjana i el desconcert que provocaven les novetats del Nou Món. En aquest context, esparverat per la corrupció vaticana –amb la venda d’indulgències com a detonant– el monjo agustí Martí Luther «clavà» a la porta de l’església del Palau dels Electors a Wittemberg (Saxònia) les famoses «95 tesis» per tornar l’Església al camí marcat pel Nou Testament i que marquen l’inici de la Reforma. Després d’una sèrie de debats i controvèrsies amb la Santa Seu –amb excomunicació inclosa– es consumà la ruptura del món cristià occidental en dues parts a causa, principalment, de les profundes desavinences entre jesuïtes i calvinistes durant el Concili de Trento,

En el nostre viatge, doncs, hem visitat i contextualitzat culturalment i política, les poblacions on van transcórrer les vides de Luther, de la seva muller Caterina de Bora i del teòleg Philip Melanchton així com els pintors Lucas Cranach pare i fill així com els llocs on van néixer els músics Johann Sebastian Bach o Georg Friedrich Haendel, sense deixar-nos el Príncep Elector Frederic III de Saxònia, el Savi.

Per altra banda, la importància d’aquestes planures des d’un punt de vista geoestratègic les va fer protagonistes de nombroses guerres, destacant les que es van lliurar, amb diferent resultat, entre els exèrcits de Napoleó i les nacions que el combatien, sense oblidar que al final de la II Guerra Mundial els exèrcits soviètic i americà es trobaren a Torgau.

Cal destacar que tant Leipzig, la segona ciutat de Saxònia, com la resta de localitats que vam visitar gaudeixen d’àmplies zones per als vianants, cases amb les tradicionals façanes amb bigues de fusta a la vista i carrers empedrats i molt nets. Les esglésies protestants són austeres, tot i que conservin estructures i decoracions del seu passat catòlic. A totes elles hi ha espai per a la música, tant important per aquesta comunitat, amb orgues de diferents mesures segons l’antiguitat i/o la grandària de l’edifici. En una d’aqu4estes esglésies vam gaudir de la interpretació de la Simfonia n. 104 de Joseph Haydn.

Martí Luther va néixer el 1483 a Eisleben, que oficialment té el qualificatiu de «ciutat luterana», on es conserva, restaurada, la seva casa natal i tota la ciutat està amarada de símbols que ho recorden.

Halle, localitat on va néixer Haendel, fou un un dels llocs de residència de Luther. Ben aprop hi ha el convent benedictí d’on va fugir la que seria la seva muller, Caterina de Bora, amb mètodes quasi còmics però que marquen el seu caràcter: els seus cercles propers l’anomenaven «senyor Luther».

La tomba de Caterina és a Torgau, ciutat emmurallada per Napoleó per protegir-la de les crescudes del riu Elba.

Wittemberg és un punt clau: tal com ja s’ha mencionat allà va publicar les «95 tesis» raó per la que també té el títol de «ciutat luterana»

Erfurt, capital de Turíngia, està en una cruïlla de camins que van de Berlín a Munic i des de Colònia cap a Dresde i des d’allà cap a Txèquia i Polònia. A l’època medieval i part de la moderna tingué una important industria de colorants. En aquesta ciutat hi ha el convent dels agustins a que pertanyia Luther i que més tard es convertí en la seva residència matrimonial.

Eisenach, ciutat on va néixer Johann S. Bach, és al peu del turó on hi ha el castell de Wartburg. Goethe el qualificà com «el més alemany dels castells alemanys» i una de les llegendes originàries van ser la font d’inspiració per l’òpera Tanhauser de Richard Wagner.

Sota la protecció de Frederic III, Luther hi visqué prop de dos anys d’incògnit, temps que invertí en la traducció del Nou Testament a l’alemany, text que utilitzà més tard com a suport per a la difusió de la Reforma i que, de retruc, serví per unificar diferents variants dialectals cap a l’alemany modern.

Per acabar el viatge, matinant una mica i fora del programa previst, vàrem fer una ràpida visita al castell i a la Plaça del mercat de Nuremberg tot fent temps per agafar l’avió que ens tornaria cap a casa.

Jordi Rius

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*
*
Pàgina web

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>